Slow Food Illes Balears

D’ on surt el menjar?

| 19/07/2013

 

D’ on surt el menjar?
A vegades em sorprèn, com a pagès que som, el distanciament actual que hi ha entre la feina del pagès, com a productor/creador d’aliments, i l’acte de consum d’aquests per part de la ciutadania. En molts de casos, podríem dir que, l’un de l’altre, són, totalment, dos desconeguts.
En principi, pareix lògic pensar que els aliments conrats i criats aquí haurien de tenir un lloc en el nostre mercat. Però la realitat ens sorprèn i resulta que no és així: hi ha un abandó continu del camp, motivat perquè el mercat no acull la nostra producció i, si ho fa, sovint, no està dispost a pagar, ni tan sols, el cost de producció. Conseqüència d’això, de cada dia es fa més difícil trobar aliments produïts íntegrament aquí, sent aquests substituïts per d’altres forans, i moltes vegades de pitjor qualitat. Això suposa una pèrdua per a tots: perdem paisatge cuidat, amb l’augment de finques abandonades; perdem esment pel medi ambient, amb cada dia més perill d’incendis per l’excés de material combustible al camp; perdem la nostra agrocultura (tradicions ancestrals, costums, usos, races, conreus, etc); i, entre moltes d’altres pèrdues, també perdem economia, trobant-nos amb una menor ocupació directa al camp i, en conseqüència, amb manco llocs de feina indirectes (els que genera la maquinària, equips, adobs, pinsos, etc).
Enfront d’aquesta situació no podem quedar mans plegades; cal actuar. El sector duu dècades proposant alternatives com poden ser canals curts de comercialització (venda directa a finques i mercats, agrupacions de productors, cooperatives, col·laboració amb petit comerç ...), cercant un mercat a preu just per als nostres aliments. El paper del consumidor també és cabdal en aquesta tasca i, per això, reclama fórmules de mercat més justes; no debades, com ja bé deia Carlo Petrini, fundador d’Slow Food, en el títol de la seva obra, “un aliment ha de ser bo, net i just”.
Per tot això, avui, és més necessari que mai que el consum ètic (entès com aquell que garanteix una remuneració digna a tots els que intervenen en la cadena comercial, inclòs el pagès) s’estengui dins el nostre mercat, i permeti el reviscolament de la nostra agricultura creant una nova agro-gastronomia .
Aquest fet comportaria la conversió d’uns valors ètics en valors econòmics, ben reals. Un preu just per al productor garantiria, no tan sols la continuïtat de la seva activitat, sinó què, fins i tot, es podria convertir en factor de dinamització econòmic, ajudant així a reactivar diferents activitats del sector agrari, avui desaparegudes o a punt de desaparèixer, com poden ser les indústries de transformació agrària, les farineres, els escorxadors ... entre d’altres. I a més, d’aquesta manera, els consumidors, a la fi, estaríem segurs i tranquils de saber, amb certesa, d’on surt el menjar que posam i assaborim a taula.
 
Gabriel Torrens i LLabrés, pagès i coproductor.
Secretari General de Unió de pagesos de Mallorca. President de Slow Food Illes Balears.


Patrocina:

© 2010/ - Slow Food Illes Balears - SFIB.
Diseño web: Fundicion.es